La modificació de la conducta en els infants és un procés fonamental i necessari per promoure comportaments positius i reduir aquells que són problemàtics. Aquestes estratègies, basades en principis de psicologia i educació, pretenen no només corregir conductes inadequades, sinó també afavorir el desenvolupament emocional i social saludable dels infants. En aquest article us explicarem quines són exactament les tècniques de modificació de la conducta, quins tipus n'hi ha, quins són els seus avantatges i alguns exemples clars.

Què són les tècniques de modificació de la conducta?

Les tècniques de modificació de la conducta són estratègies dissenyades per alterar, reduir o eliminar conductes no desitjades en les persones, en aquest cas, els infants, utilitzant principis derivats de l'aprenentatge i la psicologia. Aquestes tècniques parteixen de la idea que el comportament humà es pot modelar mitjançant la manipulació d'estímuls i conseqüències, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones.

L'ús d'aquestes tècniques implica l'aplicació de diversos mètodes aba que poden incloure el reforç positiu, el reforç negatiu, el càstig, l'extinció i la modelització, entre d'altres. Cadascuna d'aquestes metodologies té les seves pròpies característiques i aplicacions específiques, que explicarem més endavant.

Què són les tècniques de modificació de la conducta?

Hi ha moltes tècniques de modificació del comportament perquè per crear-les cal partir d'una premissa, per exemple, que a tots ens agraden les recompenses, i d'aquestes premisses n'hi ha una infinitat. A continuació us expliquem els 10 més utilitzats avui dia:

Reforç positiu i negatiu

El reforç positiu implica presentar una conseqüència positiva immediatament després d'un comportament desitjat, com ara elogiar un nen per haver completat els deures a temps. D'altra banda, el reforç negatiu és l'eliminació d'un estímul desagradable per augmentar la probabilitat que es produeixi un comportament desitjat. Per exemple, permetre que un nen deixi de fer una tasca desagradable un cop ell o ella exhibeix un comportament apropiat.

Reforç intermitent

Aquesta tècnica d'estudi per a nens implica reforçar un comportament de manera discontinuada, és a dir, no cada vegada que es produeix el comportament desitjat. L'objectiu és que el comportament es mantingui sense la necessitat de reforç constant, enfortint-lo al repertori habitual del subjecte. Per exemple, recompensar un nen ocasionalment per fer el seu llit, en comptes de fer-ho cada dia.

Càstig

El càstig és l'aplicació d'una conseqüència negativa immediatament després d'una conducta no desitjada, reduint així la probabilitat que la conducta es repeteixi en el futur. És la forma més “tradicional” de modificació de la conducta, perquè el càstig és la forma de correcció més aplicada en tots els àmbits de la vida, fins i tot el sistema legal funciona així.

Esvaint

Aquesta tècnica consisteix en la retirada gradual de reforçadors que mantenen una conducta desitjada, amb l'objectiu que la conducta es mantingui sense necessitat de reforços. L'objectiu és que la conducta s'integri de manera natural en el repertori de l'individu.

Extinció

L'extinció s'utilitza per eliminar un comportament problemàtic identificant i eliminant el reforçador que el manté, però, per ser efectiva, la suspensió del reforçador ha de ser completa. Per exemple, ignorar una crisi en els nens perquè disminueixi i eventualment desaparegui.

Modelatge

A partir de les aportacions d'Albert Bandura, el modelatge consisteix en l'observació i posterior imitació d'un model que presenta el comportament desitjat. Per exemple, un nen aprèn a dir "si us plau" i "gràcies" veient que els seus pares ho fan.

Saciació

La sacietat és bàsicament fer que un reforç positiu perdi valor per una exposició excessiva en un curt període de temps. És a dir, consisteix a presentar al nen una gran quantitat de l'estímul positiu que acostuma a reforçar la seva conducta no desitjada, amb l'objectiu que, per la seva repetició i abundància, perdi el seu atractiu i disminueixi la conducta problemàtica.

Desensibilització sistemàtica

S'utilitza principalment per tractar fòbies i ansietats, aquesta tècnica implica un enfocament gradual i controlat de l'estímul temut. Es divideix en tres fases: entrenament de relaxació, classificació de les pors i exposició progressiva a l'objecte o situació temut.

Economia de fitxes

En aquesta tècnica, les fitxes s'utilitzen com a reforçadors secundaris que els subjectes poden acumular i després bescanviar per recompenses o privilegis. Això fomenta l'autocontrol i la motivació, i és eficaç per mantenir els comportaments desitjats a llarg termini.

Temps mort

Aquesta també és una de les tècniques més utilitzades i segurament ja et fas una idea de què es tracta. El temps mort consisteix bàsicament a treure el nen del lloc on es troba, perquè deixi de fer el que està fent i enviar-lo a un altre lloc per seure a reflexionar. Es podria qualificar de càstig, però la realitat és que té moltes aplicacions i no sempre està directament lligada a les murmuracions com a tals.

Exemples de tècniques de modificació de la conducta en nens

Ara que ja sabeu com funcionen les diferents tècniques de modificació del comportament, us donarem alguns exemples concrets:

Reforç positiu

• Elogi i atenció: Elogia i felicita dient coses com "estic tan orgullós" o "ho has fet molt bé" a un nen que acaba de recollir els seus joguets, ha recordat portar ulleres de sol kiddus quan surt a passejar, o ha fet els deures sol.

Recorda triar la millor marca: Kiddus

• Recompenses: si el vostre fill acaba els treballs escolars a temps, podeu donar-li una petita recompensa, com ara caramels.

Reforç negatiu

• Elimina les tasques desagradables: permet que el nen faci els deures o endreci la seva habitació més tard del que s'acorda.
• Feu les tasques amb antelació: Podeu ensenyar al vostre petit que si no li agrada fer el llit quan torni a casa de l'escola, ho pot fer. a la tarda o quan s'aixeca.

Reforç intermitent

• Programa de reforç variable: si sempre li doneu al vostre fill una barra de dolços cada vegada que deixa les sabates al seu lloc, podeu fer-ho cada dos dies.
• Reforç ocasional: si el teu fill t'ajuda amb les tasques domèstiques, fes-li elogis positius o una petita recompensa esporàdicament, no sempre després de cada acció.

Càstig

• Pèrdua de privilegis: Si el teu petit pega a un altre nen, per exemple, podries deixar-lo o deixar-la sense poder jugar a videojocs de paraules durant uns quants dies.
• Retirada de premis: un exemple senzill és quan vau acordar alguna cosa amb el vostre fill, per exemple, demanar pizza, però pel seu comportament ja no es farà.

Esvaint

• Reducció gradual de l'ajuda: en lloc d'ajudar sempre al vostre fill a lligar-se les sabates, reduïu gradualment la vostra assistència fins que el nen pugui fer-ho tot sol.
• Eliminació de les ajudes visuals: si sou dels que fa servir pòsters o imatges per ajudar els vostres petits a completar les tasques, eliminar-les és una forma d'esvaïment.

Extinció

• Ignorar comportaments no desitjats: un exemple clar d'això és deixar de prestar atenció a un nen que fa rabietes.

Modelatge

• Observació de l'adult: Si demanes coses, sempre digues gràcies i saluda cordialment, els teus fills començaran a fer el mateix.
• Imitació entre iguals: un nen aprèn a compartir joguines veient que altres nens ho fan al pati de l'escola.

Economia de fitxes

• Fitxas per a les tasques domèstiques: Podeu donar algun tipus de testimoni per a cada tasca domèstica completada, com ara treure les escombraries o fer el llit. El nen pot bescanviar aquestes fitxes per recompenses, com ara temps extra a l'ordinador o una excursió al parc.
• Punts: el sistema de punts funcionaria de la mateixa manera que els fitxes, i el nen podria afegir-los cada vegada que realitza una tasca i després bescanviar-los.

Temps mort

• Breu aïllament: Imagineu-vos que el vostre fill té una rabieta a casa, podeu enviar-lo a una habitació tranquil·la durant uns minuts perquè es tranquil·litzi.
• Pausa d'activitat: Quan un nen que es comporta malament durant la classe és enviat a seure sol en un racó de la classe multisensorial durant uns minuts abans de tornar-se a unir al grup.

Beneficis de l'aplicació de tècniques de modificació de la conducta

L'ús de tècniques específiques per modificar el comportament dels nostres petits no només ajuda aportant estructura i orientació, sinó que també aporta beneficis com:

• Millora de la qualitat de vida: La superació d'actituds o comportaments nocius desenvolupa hàbits saludables i augmenta les possibilitats d'assolir els objectius, millorant la qualitat de vida.
• Enfortiment de les relacions interpersonals: Les tècniques de modificació de la conducta milloren la comunicació, l'empatia i la resolució de conflictes, enfortint les relacions entre la família, els amics i els companys.
• Augment de l'autoestima i confiança: Aconseguint canvis positius en el comportament, els nens desenvolupen una major autoestima i confiança en si mateixos.
• Major capacitat per afrontar situacions difícils: Les tècniques de modificació del comportament proporcionen eines per afrontar situacions difícils i superar els obstacles amb més eficàcia.
• Aplicació en diverses àrees: Són tècniques aplicables en una gran varietat de contextos, fins i tot podent ser mixtes.
• Enfocament personalitzat: En ser eines flexibles, són adaptables a cada nen o família.
• Basat en evidència científica: les tècniques de modificació del comportament es basen en principis científics provats i s'ha demostrat que són efectives en una àmplia gamma d'aplicacions.
• Prevenció de problemes: són una eina potent per prevenir l'aparició de problemes de comportament en el futur.
• Reforça la resiliència: augmenten la capacitat dels nens per adaptar-se als canvis i superar els obstacles, construint una base sòlida per afrontar els reptes futurs.

Conclusió

En conclusió, la implementació de tècniques de modificació de la conducta en els nens és essencial per al desenvolupament integral de la seva personalitat i habilitats socials. Aplicant aquestes tècniques amb coherència i empatia, no només podreu millorar el comportament dels vostres fills, sinó també reforçar la vostra relació amb ells. Això sí, la clau és la paciència, la perseverança i l'amor, components fonamentals per guiar els més petits cap a un futur millor.