Les matemàtiques són fonamentals per al nostre desenvolupament. No només perquè ens ajuden a adquirir habilitats com el pensament lògic sinó també perquè les utilitzem en tasques tan senzilles com anar al supermercat a comprar. És a dir, són vitals per entendre el món que ens envolta. Tanmateix, per a alguns nens, aprendre matemàtiques és un repte important. Aquesta dificultat té un nom, discalcúlia, i en el següent post us explicarem tot al respecte. Des de què és i quins símptomes presenta fins a activitats per treballar-ho.

Què és la discalcúlia?

La discalcúlia és una discapacitat específica d'aprenentatge que afecta la capacitat d'entendre, aprendre i realitzar operacions matemàtiques i basades en números. Afecta persones de totes les edats, tot i que normalment es diagnostica en nens.

Causes de la discalcúlia

La causa de la discalcúlia encara no s'entén del tot, però es creu que és multifactorial, és a dir, és el resultat de la interacció de diversos factors. Alguns dels factors que s'han associat amb aquesta dificultat són:

Factors genètics

La discalcúlia sembla tenir un component hereditari. Els estudis han demostrat que els nens amb pares o germans amb discalcúlia tenen un risc més elevat de patir-la ells mateixos.

Trastorns cerebrals

S'han observat diferències en l'estructura del cervell i la funció executiva en persones amb discàlculia. Aquestes diferències afectarien les àrees del cervell que són responsables del processament d'informació numèrica, espacial i visuoespacial.

Dificultats per desenvolupar el sentit dels números

El sentit dels números és la capacitat innata d'entendre i manipular els nombres. Els nens amb discalcúlia tenen dificultats per desenvolupar aquesta habilitat.

Factors ambientals

Alguns factors ambientals, com la pobresa, la manca d'estimulació educativa o l'exposició a substàncies nocives durant l'embaràs, també poden augmentar el risc de desenvolupar discalcúlia.

És important tenir en compte que la discalcúlia no és un problema d'intel·ligència. Les persones amb discalcúlia poden ser intel·ligents i tenir èxit en altres àrees de la vida. Tanmateix, aquesta dificultat, si no es diagnostica i es tracta, pot afectar significativament el seu rendiment acadèmic i l'autoestima.

Tipus de discalcúlia

Hi ha diferents tipus de discalcúlia, que es classifiquen segons les àrees específiques del processament matemàtic que es veuen afectades. Aquests tipus són:

Discalcúlia practognòstica

La discalcúlia practognòstica comporta una notable dificultat per realitzar càlculs mentals, que afecta l'ús d'eines matemàtiques com l'àbac o les calculadores, i fins i tot la comprensió del valor posicional dels nombres. Les persones amb aquest tipus de discalcúlia també troben molt difícil estimar quantitats o mesurar distàncies, afectant tant les activitats diàries com les acadèmiques. Aquesta dificultat s'associa amb reptes en el processament numèric i espacial, així com amb l'aplicació de conceptes matemàtics en situacions pràctiques.

Gnòstic, doncs, discalcúlia

La discalcúlia ideognòstica es caracteritza per una dificultat per comprendre conceptes i símbols matemàtics abstractes, així com per comprendre les relacions entre els nombres. Les persones que la pateixen poden tenir problemes per resoldre problemes de matemàtiques senzills i per aprendre taules de multiplicar. Aquesta dificultat rau en la interpretació del caràcter abstracte de les matemàtiques, afectant la capacitat de relacionar conceptes numèrics amb la seva representació simbòlica i aplicar-los en diversos contextos.

Discalcúlia espacial

Els que experimenten discalcúlia espacial s'enfronten a obstacles a l'hora de visualitzar i manipular objectes a l'espai, cosa que afecta directament la seva comprensió de conceptes geomètrics com ara formes, angles i mesures. També poden tenir dificultats per llegir mapes o interpretar plànols. Aquest tipus de discalcúlia indica un repte en la capacitat de conceptualització espacial i la capacitat d'entendre com es relacionen els objectes a l'espai.

Discalcúlia verbal

La discalculia verbal implica dificultats per anomenar quantitats matemàtiques, nombres, termes, símbols i relacions, així com problemes per enumerar, comparar i manipular objectes matemàticament. La dificultat també s'estén a entendre conceptes matemàtics presentats oralment. La discalculia verbal destaca la importància de la interacció entre l'estimulació del llenguatge en els nens i les matemàtiques, afectant com es comuniquen i s'entenen els conceptes matemàtics a través del llenguatge parlat.

Discalcúlia lèxica

La discalcúlia lèxica es manifesta en dificultats per llegir símbols matemàtics i per entendre equacions o expressions matemàtiques escrites, així com problemes per escriure números i símbols matemàtics correctament. Aquest tipus de discalcúlia apunta a un problema entre el llenguatge escrit i les matemàtiques, que afecta la capacitat que tenim per interactuar amb les matemàtiques en la seva forma simbòlica i escrita, crucial per a l'aprenentatge i l'aplicació de les matemàtiques a nivells superiors.

Símptomes de la discalcúlia

Els símptomes de la discalcúlia varien segons l'edat i la gravetat de la dificultat. Tanmateix, els més habituals són:

• Dificultat per aprendre a comptar.
• Problemes per comprendre conceptes matemàtics bàsics com ara major que, menor que, igual a, etc.
• Confusió amb símbols matemàtics (+, -, x, /).
• Dificultat per aprendre les taules de multiplicar.
• Dificultat per llegir el temps o entendre el calendari.
• Problemes per resoldre problemes matemàtics senzills.
• Dificultat per estimar quantitats o mesurar distàncies.
• Maldestra amb els diners.
• Dificultat per seguir instruccions que impliquen nombres o mesures.
• Falta d'autoconfiança i baixa autoestima.

Com es diagnostica la discalcúlia?

El diagnòstic de la discalcúlia sempre l'ha de fer un professional qualificat, com un psicòleg o un neuropsicòleg. Un diagnòstic s'aconsegueix mitjançant un procés que, generalment, consta de les següents etapes:

Avaluació d'habilitats

L'avaluació comença amb l'administració de proves estandarditzades dissenyades per mesurar diverses habilitats matemàtiques, que inclouen, entre d'altres, l'aritmètica bàsica, l'aritmètica mental, la resolució de problemes bàsics, la comprensió de conceptes matemàtics i les habilitats geomètriques. Aquestes proves ajuden a determinar el nivell de competència matemàtica d'un nen en comparació amb els seus companys d'edat similar. Sovint s'utilitzen eines com la prova de Butterworth i Varma per identificar amb més precisió les dificultats específiques relacionades amb la discalcúlia.

Revisió de la història acadèmica i mèdica

Es realitza una anàlisi detallada del rendiment acadèmic de l'infant, amb especial atenció a la seva trajectòria en matemàtiques. Això inclou la revisió de butlletins d'informes, informes del professorat i qualsevol avaluació educativa prèvia. L'objectiu és identificar patrons de dificultat matemàtica al llarg del temps. Sovint també es fa una revisió de la història clínica del nen per descartar altres condicions que puguin influir en la seva capacitat per aprendre matemàtiques, com ara problemes de visió o audició, trastorns neurològics o dèficits d'atenció que puguin afectar l'aprenentatge general.

Entrevista

A través d'entrevistes amb el nen i els pares o cuidadors, busquem obtenir una comprensió més profunda de les dificultats matemàtiques en el context de la vida quotidiana. Aquestes converses poden revelar com les dificultats matemàtiques afecten les activitats extracurriculares per a nens, l'autoestima del nen i la seva actitud envers l'aprenentatge. Els pares i cuidadors són els que poden proporcionar informació valuosa sobre el desenvolupament inicial del nen, incloent-hi fites del desenvolupament, història educativa i comportaments observats a casa que són rellevants per al diagnòstic.

Tractament de la discalcúlia

No hi ha cura per a la discalcúlia, però hi ha tractaments que poden ajudar a millorar les habilitats matemàtiques i el rendiment acadèmic de les persones amb aquesta dificultat. Aquest tracte sempre ha de ser el més individualitzat possible, ja que la dificultat i les necessitats de cada persona seran diferents. En general, el que es fa habitualment és:

Intervenció multisensorial

Aquesta metodologia parteix de la premissa que la interacció amb el material d'estudi a través de diferents canals sensorials facilita una comprensió més profunda i duradora dels conceptes abstractes. Per exemple, l'ús de blocs de construcció permet als estudiants visualitzar i manipular representacions físiques de nombres, oferint una comprensió tangible de la quantitat i l'estructura numèrica. De la mateixa manera, les cançons i els ritmes poden ser eines poderoses per memoritzar les taules de multiplicar, transformant una tasca potencialment tediosa en una activitat lúdica i enganxosa.

Adaptacions a l'aula

En l'àmbit escolar, és fonamental implementar adaptacions específiques per atendre les necessitats d'aquells alumnes amb discalcúlia. Això podria incloure permetre temps addicional durant els exàmens per alleujar la pressió i permetre una reflexió més profunda, així com permetre l'ús de calculadores per ajudar amb el càlcul i la conceptualització numèrica. A més, l'accés a materials de suport dissenyats específicament per abordar els seus reptes és un recurs inestimable per a aquests estudiants, que els ajuda a seguir el ritme del seu currículum de manera més eficaç.

Tutoria individualitzada

La tutoria individualitzada permet ajustar els ritmes i estils d'aprenentatge a les necessitats del nen. Aquest enfocament facilita una exploració detallada dels conceptes matemàtics, assegurant que l'estudiant no només entén el "què" sinó el "per què" darrere de cada procediment.

Teràpia cognitivo-conductual

En abordar les actituds negatives i les pors associades amb aquest tema, la teràpia cognitiu-conductual busca substituir-les per una mentalitat de creixement i una disposició més oberta i de reforç positiu cap a l'aprenentatge matemàtic, que té un impacte significatiu en la confiança i el rendiment dels estudiants.

Tecnologia d'assistència

Finalment, la tecnologia d'assistència ofereix una àmplia gamma d'eines i recursos que es poden personalitzar per satisfer necessitats específiques. Des de calculadores especialitzades que ajuden a comprendre conceptes bàsics fins a programari educatiu i aplicacions mòbils dissenyades per reforçar les habilitats matemàtiques d'una manera interactiva i atractiva, aquestes tecnologies són aliades indispensables en el camí cap a l'èxit acadèmic.

Activitats per a nens amb discalcúlia a casa

Per ajudar els nens amb discalcúlia a desenvolupar habilitats matemàtiques a casa, és fonamental implementar activitats interactives, estimulants i adaptades a les seves necessitats específiques. Aquí teniu algunes idees:

• Compta objectes quotidians a casa, com ara llibres en un prestatge o coberts a la taula.
• Jocs de taula que impliquen comptar moviments o progressos en el joc.
• Creeu targetes amb números i demaneu al nen que les ordeni de més petit a més gran o viceversa.
• Classifica els objectes per mida, forma, color o qualsevol altra característica, la teva roba, per exemple.
• Compara quantitats d'elements en diferents conjunts i determina quin és més o menys.
• Organitzar una caixa de joguines classificant objectes segons uns criteris concrets.
• Estimar el nombre de passos per anar d'un lloc a un altre de casa.
• Endevineu quants objectes hi ha en un recipient abans de comptar-los.
• Estima el temps que trigarà a completar una tasca i després verifica-la.
• Penja relojes de paret per a nens o dóna'ls un rellotge de mà kiddus time teacher , dissenyat específicament per ajudar-los a aprendre l'hora.

• Utilitzeu blocs de construcció o comptadors per representar i visualitzar nombres i operacions matemàtiques.
• Utilitzeu materials manipulatius com ara comptes o monedes per practicar operacions bàsiques com sumes i restes.
• Juga a la memòria jocs per nens amb TDAH amb cartes numerades o cartes de patró.
• Creeu seqüències numèriques i patrons visuals perquè el nen repeteixi i continuï.
• Practicar la memorització de fets bàsics de matemàtiques, com ara les taules de multiplicar, mitjançant jocs de cartes.
• Implicar l'infant en tasques quotidianes que requereixen matemàtiques, com ara mesurar els ingredients a l'hora de cuinar o determinar el canvi correcte a l'hora de comprar.
• Juga a "botigues" a casa, on el nen fa de venedor i ha de calcular els preus i fer el canvi.
• Descarrega aplicacions i jocs educatius dissenyats específicament per a nens amb discalcúlia.

Conclusió

En conclusió, la discalcúlia és una dificultat real que afecta un percentatge important de nens. Més enllà de les dificultats que provoca, amb un diagnòstic, un suport adequat i estratègies individualitzades, les persones amb discalcúlia són perfectament capaços de superar aquestes dificultats i assolir l'èxit tant a l'escola com a la vida.