L'ansietat, un terme que cada cop escoltem més en l'actualitat, és una resposta natural del cos a l'estrès o situacions percebudes com a amenaçadores, caracteritzades per sentiments de por, ansietat o preocupació. És quan es torna persistent o desproporcionat, interferint en la vida quotidiana i requerint tractament. L'ansietat infantil no varia gaire d'això i en aquest post us explicarem què és exactament, els diferents tipus de trastorns d'ansietat, les seves causes, i us oferim estratègies pràctiques per calmar-la i evitar errors habituals en el seu maneig.

Què és l'ansietat infantil?

L'ansietat infantil és una resposta emocional natural i adaptativa a situacions perilloses o estressants. Tots els nens, en algun moment de la seva vida, experimenten por o preocupació quan s'enfronten a nous reptes o esdeveniments desconeguts, com ara començar l'escola, fer amics o enfrontar-se a grans canvis en el seu entorn. Tanmateix, quan aquests sentiments esdevenen excessius, persistents i desproporcionats amb la situació, interfereixen amb les seves vides, indicant la presència d'un trastorn d'ansietat.

Els nens amb ansietat no només se senten preocupats pels esdeveniments aïllats, sinó que tendeixen a preveure el pitjor en diverses situacions.

Tipus d'ansietat infantil

A causa de les seves múltiples causes possibles i de la complexitat de la psicologia infantil, no hi ha només un tipus d'ansietat infantil, sinó els següents:

Trastorn d'ansietat generalitzada o TAG

Els nens amb TAG experimenten una preocupació excessiva per diversos aspectes de la seva vida quotidiana, des del seu rendiment escolar fins a la salut dels seus éssers estimats, sovint per qüestions molt menors. Aquesta preocupació és persistent i difícil de controlar, fins i tot en situacions normals o no amenaçadores.

Ansietat per separació

Aquest trastorn és freqüent en els nens més petits i es manifesta com una por intensa a ser separats dels seus pares o cuidadors. Sovint, els nens temen que els passi alguna cosa dolenta a ells o als seus éssers estimats mentre estan separats, provocant plors, resistència a anar a l'escola o fins i tot símptomes físics com ara mal d'estómac.

Trastorn de pànic

Encara que és menys freqüent en nens petits, alguns experimenten atacs de pànic recurrents, que són episodis breus de por intensa acompanyats de símptomes físics, com ara dificultat per respirar, sudoració o palpitacions. La majoria d'aquests episodis es produeixen de manera inesperada.

Trastorn d'ansietat social

Els nens amb aquest trastorn tenen una por aclaparadora de ser observats o jutjats per altres en situacions socials, com ara parlar a classe o interactuar amb els companys. Això els porta a evitar les activitats socials i escolars.

Causes de l'ansietat infantil

L'ansietat infantil gairebé sempre té múltiples causes, moltes vegades aquestes ni tan sols estan del tot clares, però generalment és una combinació de factors genètics, biològics i ambientals:

Predisposició genètica

Els nens amb parents propers que pateixen trastorns d'ansietat tindran més probabilitats de desenvolupar ansietat, perquè hi ha una predisposició hereditària que suggereix que els gens tenen un paper important en l'aparició de l'ansietat.

Factors ambientals i familiars

Un entorn domèstic estressant, caracteritzat per conflictes, violència o maltractament, augmenta el risc d'ansietat en els nens. L'ansietat també pot sorgir si els pares o cuidadors són excessivament protectors o ansiós, perquè transmeten al nen les seves pròpies pors i preocupacions.

Esdeveniments estressants en la vida del nen

La pèrdua d'un ésser estimat, el divorci d'un pare, la mudança a una nova ciutat o l'inici d'una nova escola poden provocar ansietat. Qualsevol d'aquestes situacions són canvis molt significatius que generen incertesa i solen ser difícils de manejar per als nens.

Experiències traumàtiques

L'abús físic, emocional o sexual, així com l'exposició a esdeveniments traumàtics com accidents o catàstrofes naturals, poden generar un estat d'alerta i por contínua en els nens, contribuint al desenvolupament de trastorns d'ansietat.

Desequilibris químics al cervell

El cervell d'un nen amb ansietat té sovint un desequilibri en neurotransmissors com la serotonina o el cortisol, que influeixen en l'estat d'ànim i la resposta a l'estrès.

Com es manifesta l'ansietat infantil? Símptomes

Per la seva complexitat, l'ansietat infantil es manifesta de diverses maneres, tant a nivell emocional com físic. Els símptomes més freqüents són:

• Preocupacions persistents:Mostrar una preocupació constant i excessiva per una varietat de problemes, des del rendiment acadèmic fins a la seguretat dels éssers estimats.
• Símptomes físics:apareixen amb freqüència molèsties com ara mals de cap, mal d'estómac, tensió muscular, sudoració excessiva, dolor al pit i dificultat per respirar.
• Problemes per dormir:Dificultat per adormir-se, despertar-se amb freqüència durant la nit o tenir malsons.
• Canvis en el comportament:presentar irritabilitat, agitació o canvis en la gana, com ara menjar en excés o tenir poca gana.
• Dificultats en el rendiment acadèmic i social:pertorbació de la capacitat de concentració del nen a l'escola, evitació de les tasques, desinterès o dificultats per fer amics i mantenir-los.
• Atacs de pànic:en alguns casos, els nens poden experimentar atacs de pànic, acompanyats de símptomes físics intensos com palpitacions, sudoració i dificultat per respirar.

Com identificar l'ansietat en un nen?

Identificar l'ansietat sembla més difícil del que realment és, només cal parar molta atenció al vostre fill i, per descomptat, consultar un professional de la salut per a un diagnòstic. Els signes clau que cal tenir en compte per saber si el vostre fill possiblement té dificultats amb l'ansietat inclouen:

• Canvis en el comportament:per exemple, ser més retrait, evitar o mostrar irritabilitat i ira sense una causa aparent.
• Queixes físiques habituals:Presència de símptomes físics com ara dolor de pit, cap o estómac, nerviosisme, moviments repetitius, molèsties sense causa aparent.
• Evasió de situacions:evitar situacions com assistir a esdeveniments socials, anar a l'escola o fer determinades tasques, fins i tot sortir a jugar.
• Problemes per dormir:problemes relacionats amb el son, com ara insomni, malsons o despertar-se amb freqüència durant la nit.
• Observacions a l'escola:Canvis en el rendiment acadèmic o la participació de l'infant a classe.

Què és el Qüestionari d'ansietat infantil CAS?

El Qüestionari d'ansietat infantil o CAS és una eina d'avaluació dissenyada per mesurar els nivells d'ansietat dels nens. Aquest qüestionari pretén ajudar els professionals de la salut mental a diagnosticar els trastorns d'ansietat i desenvolupar plans de tractament adequats i efectius. A més, proporciona una avaluació estandarditzada que es pot utilitzar per fer un seguiment dels símptomes al llarg del temps i avaluar l'efectivitat de les intervencions terapèutiques.

El qüestionari normalment inclou una sèrie de preguntes que tracten qüestions com ara preocupacions generals, pors específiques i símptomes físics. Les respostes es valoren en una escala que reflecteix la freqüència i la intensitat dels símptomes experimentats pel nen. El CAS el poden utilitzar professionals de la salut mental, educadors o fins i tot pares, segons el context.

Com calmar l'ansietat d'un nen?

El cert és que no hi ha una fórmula màgica ni un procés universal per calmar l'ansietat d'un nen, sobretot perquè cada nen és diferent i cadascú viu l'ansietat de manera diferent. No obstant això, calmar l'ansietat d'un nen sempre requereix una combinació de suport emocional, tècniques de relaxació i estratègies pràctiques, per això t'expliquem el que normalment es recomana:

Oferir suport emocional

Escolta activament el teu fill i valida els seus sentiments. Assegureu-vos que se sentin compresos i recolzats utilitzant frases com "Entenc que això et fa sentir nerviós" per mostrar empatia.

Establir una rutina

Una rutina estructurada proporciona seguretat i predictibilitat, la qual cosa és reconfortant. Inclou activitats habituals com ara l'hora dels àpats, el temps d'estudi i el temps de relaxació. Ensenyeu al vostre fill a dir l'hora amb un rellotge d'educador i ajudeu-lo a entendre que té la capacitat de decidir fins a cert punt, perquè es tranquil·li i se senti controlat.

Ensenyeu-li tècniques de relaxació

Tècniques senzilles com la respiració profunda, la meditació guiada o els exercicis de relaxació sempre poden ajudar el vostre fill a calmar-se. Busqueu tècniques adaptades a la seva edat, recordant que nens i adults no funcionen de la mateixa manera.

Implicar-lo en activitats físiques

L'exercici regular ajuda molt a reduir els nivells d'ansietat. Activitats com caminar, córrer, nedar, arts marcials o practicar esports en general alliberen endorfines i milloren l'estat d'ànim.

Ajuda a desafiar els pensaments ansiosos

Animeu el vostre fill a identificar i desafiar els pensaments negatius o irracionals. Treballeu amb el vostre fill per substituir aquests pensaments per creences més realistes i positives.

Ofereix oportunitats de joc i diversió

Jugar és una manera fantàstica de reduir l'estrès i fomentar la relaxació, així que assegureu-vos que el vostre fill tingui temps per a activitats recreatives i divertides.

Consulta un professional

Si l'ansietat del vostre fill és severa o persistent, és necessari buscar ajuda d'un professional de la salut mental especialitzat en nens. Els terapeutes poden oferir estratègies i suport addicionals per gestionar l'ansietat.

Què s'ha d'evitar si un nen té ansietat?

De la mateixa manera que has de tenir clar què has de fer per ajudar un nen amb problemes per gestionar l'ansietat, has de saber què no has de fer i t'expliquem com:

• No minimitzeu els seus sentiments:eviteu dir coses com "No hi ha res de què preocupar-se" o "Deixa d'exagerar". Aquests comentaris fan que el nen se senti incomprès i augmenten la seva ansietat.
• No castigueu l'ansietat:no heu de castigar ni recriminar al vostre fill la seva ansietat. L'ansietat no és un comportament que es pugui controlar a voluntat, i el càstig només ho empitjorarà.
• Eviteu la sobreprotecció:Tot i que és natural voler protegir el vostre fill, la sobreprotecció només reforçarà l'ansietat.
• No eviteu completament les situacions temudes:Tot i que és important donar suport al vostre fill per reduir l'ansietat, evitar situacions que causen por del tot també les empitjorarà.
• No ignoreu els símptomes físics:no subestimeu mai els símptomes físics de l'ansietat, com ara mals d'estómac o mals de cap.
• No us precipiteu en la recuperació:L'ansietat dels nens necessita temps per gestionar-la. Eviteu precipitar el procés o esperar resultats immediats.
• No feu promeses poc realistes:en lloc de prometre resultats específics, centreu-vos a oferir assistència i eines pràctiques.

Conclusió

En resum, si bé l'ansietat infantil és una experiència difícil, amb una intervenció i una comprensió adequades, els nens poden aprendre a conviure amb ella de manera eficaç, desenvolupant habilitats que els serviran al llarg de la seva vida. En oferir un suport constant i buscar ajuda professional quan sigui necessari, podem contribuir significativament al benestar emocional i al creixement saludable dels nostres fills.