A l'hora de decidir ser pares, hem d'entendre que la criança és la tasca més complexa i important que ens enfrontem com a adults. En aquest article us ensenyarem alguns dels estils de criança que hi ha, definint-ne cadascun i examinant com poden influir en la conducta i el desenvolupament emocional, social i cognitiu dels nens. Des de l'autoritari fins al permissiu, i l'estil democràtic més equilibrat, aprendràs de què es tracta, quins efectes tenen en els nens i com s'apliquen.

Quins són els estils de criança?

Els estils parentals són els conjunts de pautes, valors i estratègies que els pares utilitzen per guiar els seus fills a l'edat adulta. Aquests estils influeixen en el desenvolupament físic, emocional i social dels nens, afectant la seva autoestima, habilitats socials i comportament a llarg termini.

Per què és important conèixer els estils de criança?

Com hem dit a l'apartat anterior, els estils de criança utilitzats influiran en tots els aspectes que configuren una persona des de la infància fins a l'edat adulta. Això vol dir que conèixer els estils de criança és important perquè:

• Consciència de si mateix i reflexió: Explorar diferents estils de criança ens permet reflexionar sobre la nostra pròpia educació i entendre com ha modelat la nostra personalitat, valors i comportaments actuals. Aquesta introspecció és essencial per identificar patrons familiars i entendre com influeixen en les nostres interaccions amb els nostres propis fills.
• Millora de la comunicació: Coneixent els diferents estils de criança, podem ser més conscients de les nostres pròpies tendències com a pares i adaptar la nostra comunicació per establir una connexió més efectiva amb els nostres fills. Reconèixer quin estil estem utilitzant ens dóna l'oportunitat d'ajustar la manera com interactuem per fomentar una comunicació més oberta i significativa.
• Major efectivitat en la criança: Entendre les implicacions i conseqüències de cada estil de criança ens permet triar l'enfocament que millor s'adapti a les necessitats individuals dels nostres fills. En ser conscients de com les nostres accions de criança impacten en el desenvolupament dels nostres fills, podem prendre decisions més ben informades amb l'objectiu d'ajudar-los a assolir el seu màxim potencial.
• Enfortir la relació familiar: La familiaritat amb els estils de criança ens permet entendre millor les necessitats i perspectives de cada membre de la família. Això facilita la creació d'un entorn familiar harmoniós i de suport, on es promou la comprensió mútua i es fomenta un fort vincle emocional entre pares i fills.
• Prevenir problemes: En reconèixer les possibles conseqüències negatives de certs estils de criança, podem anticipar-nos i evitar errors que podrien afectar el benestar i el desenvolupament dels nostres fills. Aquesta consciència ens ajuda a adoptar un enfocament més proactiu orientat a prevenir dificultats futures.
• Més enllà dels Estils Convencionals: Finalment, és essencial entendre que els estils de criança no són categories rígides i predeterminades. Cada família és única i té la capacitat d'adaptar-se i combinar diferents elements de diversos estils per crear un enfocament de criança que s'ajusti als seus valors, necessitats i circumstàncies particulars. És aquesta flexibilitat la que ens permet trobar l'equilibri adequat per criar els nostres fills de manera efectiva i amorosa.

Tipus de criança

Els pares tenen un paper crític en el desenvolupament dels seus fills, i els estils de criança que adopten marcaran de manera significativa el creixement i el benestar emocional dels nens. Els quatre tipus de criança més comuns són:

• Estil autoritari: Aquest estil es distingeix per la seva naturalesa estricta i exigent. Els pares que adopten aquest enfocament estableixen regles inflexibles i esperen una complaença absoluta dels seus fills. El càstig és, generalment, l'eina principal per a la disciplina. No obstant això, les repercussions d'aquest estil solen ser profundes i negatives. Els nens criats en un entorn autoritari sovint experimenten baixa autoestima, ansietat, ressentiment i poden tenir dificultats per desenvolupar habilitats de presa de decisions autònomes.
• Estil democràtic: Aquest enfocament es basa en la comunicació oberta i el respecte mutu entre pares i fills. Tot i que s'estableixen regles clares, els pares també valoren i escolten les opinions dels seus fills. Reforç positiu s'utilitza per animar i recompensar el comportament desitjat. Com a resultat, aquest estil tendeix a fomentar l'autoestima, la independència, la responsabilitat i les habilitats socials en els nens, creant un entorn en què se senten valorats i empoderats per prendre decisions informades.
• Estil permissiu: Caracteritzat per la seva flexibilitat i tolerància, aquest estil permet als nens gaudir d'una gran llibertat i autonomia. Els pares que adopten aquest enfocament sovint utilitzen el raonament com a la seva principal estratègia disciplinària. No obstant això, les conseqüències poden incloure una manca de control, impulsivitat, baixa autoestima i dificultat per seguir les regles. Encara que l'entorn sovint es percep com a indulgent, la manca de límits clars crea confusió i desafiaments al desenvolupament adequat de l'autoregulació i la responsabilitat.
• Estil negligent: En aquest estil, la manca d'atenció i supervisió per part dels pares és predominant. L'absència de regles clares i del suport emocional necessari pot tenir efectes perjudicials en el desenvolupament dels nens. Baixa autoestima, problemes de conducta, depressió i ansietat són conseqüències comunes d'aquest enfocament negligent. La realitat és que la manca d'estructura adequada deixa els nens amb una sensació d'impotència i inseguretat, impactant significativament el seu benestar emocional i el seu desenvolupament personal.

Com influeixen els estils de criança dels fills?

S'ha tornat clar que la manera en què l'educació STEAM, l'orientació i el suport proporcionats als nens s'aproximaran per assegurar que creixin positivament o no. Però com influeixen realment aquests estils en la criança? Us ho expliquem:

• Autoestima: Un entorn autoritari, marcat per la crítica constant i la pressió per complir estàndards inflexibles, erosiona l'autoestima dels nens, deixant-los amb sentiments d'inadequació i falta de valor. En contrast, els nens criats en llars on es fomenta la comunicació oberta i el respecte mutu tendeixen a desenvolupar una autoestima més forta, perquè se senten valorats i capaços d'expressar les seves opinions de manera constructiva.
• Habilitats socials: La dinàmica familiar influeix en com els nens aprenen a relacionar-se amb els altres. Aquells que experimenten interaccions positives i aprenen a resoldre conflictes de manera constructiva a casa sovint presenten habilitats socials més desenvolupades, cosa que els permet formar relacions saludables i adaptar-se millor a diferents entorns socials, tant a l'escola com a les seves vides adultes.
• Comportament: Estils de criança inconsistents o negligents sembraven les llavors d'un comportament problemàtic en els nens. La manca de límits clars o intel·ligència emocional en els nens deixa els nens amb una sensació de desorientació i negligència. Quan un nen se sent així, no pot regular les seves emocions, per tant, no sabrà com comportar-se. Això no vol dir necessàriament que sempre es comporti malament i mai respecti les normes; també pot conduir a un nen que és incapaç de fer les coses sol, té por de tot i presenta un alt nivell d'ansietat.
• Salut Mental: Entorns de criança abusiva o negligent són devastadors per a la salut mental dels nens. La manca de suport emocional i l'exposició a situacions estressants augmenten exponencialment el risc de problemes com la depressió, l'ansietat i una baixa autoestima, deixant cicatrius emocionals que probablement perduraran fins a l'edat adulta.

Quin és el millor estil de criança per als nens?

Determinar el "millor" estil de criança per als nens és un repte complex, ja que cada nen és únic i el que funciona bé per a un pot no ser adequat per a un altre. Tanmateix, els experts en desenvolupament infantil coincideixen que un enfocament equilibrat que combini expectatives clares amb sensibilitat emocional serà més beneficiós en general.

Això vol dir que el millor estil de criança és aquell que aconsegueix un equilibri entre establir expectatives i regles clares i oferir amor, suport i atenció a les necessitats emocionals del nen. En essència, l'estil democràtic.

En aquest estil, els pares estan disposats a adaptar el seu enfocament parental a les necessitats individuals de cada fill, reconeixent les seves capacitats, alimentant la seva autonomia i entenent que són capaços de fer i decidir per si mateixos. La flexibilitat i la capacitat de resposta a les necessitats canviants dels nens són fonamentals per promoure un creixement i un benestar òptims.

Com aplicar la criança d'estil democràtic a casa?

La criança democràtica és un enfocament equilibrat i col·laboratiu que promou el respecte mutu i la col·laboració entre pares i fills. Per implementar aquest estil a casa, podeu guiar-vos pels punts següents:

• Estableix regles clares i coherents: La claredat en les expectatives i conseqüències és essencial perquè els nens entenguin els límits i se sentin segurs en el seu entorn. Les regles han de ser raonables i explicades d'una manera comprensible, això els donarà un marc clar per complir amb el comportament desitjat. Per exemple, si no vols que el teu fill deixi objectes pel terra o oblidats als racons de la casa, com ara Kiddus marca ulleres de sol per a nens o relojes de paret per a nens, la teva responsabilitat és explicar-ho a ells de manera clara i delicada perquè ho entenguin.

• Fomentar la independència: Permetre que els nens prenguin decisions adequades a la seva edat els dóna un sentit d'autonomia i els ajuda a desenvolupar autoconfiança i habilitats de presa de decisions responsables.
• Escolta activa: Una atenció genuïna a les preocupacions i opinions dels nens enforteix la comunicació i mostra que les seves veus són valorades. Validar els seus sentiments ajuda a construir una relació de confiança i respecte mutu.
• Practica la disciplina positiva: En lloc de recórrer al càstig, hauríeu de recórrer a la disciplina positiva, que se centra en ensenyar i guiar. Això pot implicar discutir les conseqüències naturals de les vostres accions i treballar junts per trobar solucions constructives per resoldre problemes.
• Sigues un model a seguir: Com a pare o mare, has d'exemplaritzar els comportaments i valors que vols inculcar als teus fills. Actuar amb respecte, honestedat i empatia serveix com un exemple poderós per als nens i contribueix a construir relacions saludables a casa.

Conclusió

En conclusió, és fonamental que, com a cuidadors, reflexionem sobre les nostres pràctiques parentals i busquem sempre l'equilibri i la comprensió. Si prenem un enfocament conscient i reflexiu, podem guiar els nostres fills cap a un desenvolupament integral i una vida plena i satisfactòria.