La sobreestimulació en els nadons afecta directament el seu benestar i desenvolupament. El primer que cal fer per abordar aquest problema és entendre què implica exactament la sobreestimulació en els nadons i com els seus cuidadors són els que tenen la total possibilitat de crear entorns que afavoreixin un desenvolupament sa i equilibrat. Si vols saber com identificar quan un nadó està sobreestimulat, què fer per prevenir-ho i com actuar si passa, segueix llegint.

Què és la sobreestimulació?

La sobreestimulació en els nadons és un fenomen que es manifesta quan aquests nens estan exposats a un excés d'estímuls sensorials que superen la seva capacitat de processament. Tot i que són naturalment curiosos i receptius, la saturació d'informació, llums, sons i activitats pot ser aclaparadora per al seu sistema nerviós encara en desenvolupament.

Causes de la sobreestimulació en els nadons

Arribar a la sobreestimulació es produeix per diferents motius, i comprendre'ls és fonamental per prevenir situacions que puguin afectar el benestar de l'infant. Les causes de la sobreestimulació en els nadons solen ser:

• L'exposició constant a un entorn ple de llums brillants, sorolls forts i colors vibrants aclapararà els sentits del vostre nadó. Les joguines amb llums intermitents, constantment a la televisió o els espais plens de gent contribueixen significativament a la sobreestimulació.
• La manca de períodes de descans i moments de tranquil·litat també.
• L'absència de rutines i estructures predictibles. Els canvis bruscos en l'alimentació, el son o les activitats poden desorientar i contribuir a la sobreestimulació.
• Exposar el nadó a estímuls intensos just abans d'anar a dormir dificultarà la transició a un estat de calma, reduint la qualitat del son i la sensació de repòs.
• Cada nadó és únic, i no prestar atenció a les indicacions individuals pot provocar situacions de sobreestimulació. És fonamental observar les reaccions i necessitats específiques de cada nadó per adaptar l'entorn de manera adequada.

Efectes de la sobreestimulació en els nadons

Tal com les causes de l'overestimulació són diverses, també ho són els seus efectes, que poden afectar tant el teu benestar físic com la teva intel·ligència emocional en els nens i el desenvolupament cognitiu. És crucial ser conscient d'aquests efectes per tal de prendre accions immediates i preventives, per això els discutim aquí:

• Els nadons sobreestimulats tendeixen a tornar-se irritables i a plorar amb més freqüència i durant períodes de temps més llargs. La dificultat per processar els estímuls provoca malestar i frustració.
• Experimentar estímuls excessius abans d'anar a dormir dificulta que el nadó s'adormi, afectant la seva qualitat de descans.
• Els nadons sobreestimulats poden mostrar resistència o distracció durant l'alimentació, ja que perden interès en aquesta activitat.
• La sobreestimulació constant pot afectar negativament el desenvolupament cognitiu i emocional del nadó. Dificultats per concentrar-se, aprendre i desenvolupar habilitats motrius.
• La sobrecàrrega d'estímuls pot generar ansietat i nerviosisme. Aquest estat d'alerta constant afecta la teva capacitat per relaxar-te i gaudir de moments de calma.
• És difícil formar vincles emocionals i expressar les emocions de manera adequada.
• De vegades hi ha hipersensibilitat a determinats estímuls, provocant que el nadó reaccioni intensament, fins i tot davant situacions insignificants.

Signes d'un nadó sobreestimulat

Identificar els signes d'un nadó sobreestimulat és fonamental per als pares i els cuidadors, ja que és el que els permet ajustar l'entorn i donar el suport necessari per evitar la sobrecàrrega sensorial. Aquests són alguns signes comuns que un nadó pot estar experimentant una sobreestimulació:

• Augment sobtat i prolongat del plor.
• Si el nadó sembla estar constantment inquiet, movent-se d'un costat a l'altre sense trobar consol.
• Mirar cap a un altre o mostrar signes de distracció durant els moments d'interacció visual.
• Dificultat per adormir-se o mantenir un son tranquil.
• Resistència a l'hora de menjar o distracció constant durant l'alimentació.
• Irritabilitat sobtada o falta d'interès per les activitats que normalment gaudeixes.
• Augment de la sensibilitat a estímuls específics, com ara llums brillants o sons forts.
• Enrogiment facial o sudoració excessiva.
• Moviments constants de les extremitats, com el bateig de mans o peus.
• Teniu problemes per calmar-vos, fins i tot quan us consol.

Consells per evitar la sobreestimulació en un nadó

Com a pares o cuidadors, el que més volem és que els nadons estiguin bé, feliços i sans. Part d'això és assegurar-se que se sentin còmodes i no sobreestimulats. Els consells que et donem per aconseguir-ho són els següents:

• Crea rutines diàries predecibles per donar al teu nadó un sentit de vincle segur en els nens. Horaris regulars per menjar, dormir i jugar, per exemple.
• Abans d'anar a dormir, reduir gradualment l'estimulació. Atenuar la llum, reduir els sons i oferir activitats relaxants, com un massatge, per exemple.
• Eviteu períodes prolongats d'exposició a estímuls intensos. Girar les joguines i limitar el temps davant de les pantalles electròniques són dos punts clau.
• Proporcioneu períodes de tranquil·litat durant el dia perquè el nadó pugui descansar i processar la informació sensorial de manera més eficaç.
• Observa les reaccions individuals del nadó. Cada nen és únic, així que parar atenció als seus senyals t'ajudarà a ajustar l'entorn segons les seves necessitats i gustos.
• Redueix el volum dels sorolls ambientals i evita ambients excessivament sorollosos.
• Introdueix activitats de joc tranquil·les, com ara explorar peluixos o escoltar música que no sigui tan optimista ni tan optimista.

La flexibilitat és clau. Si el nadó mostra signes de sobreestimulació, adapteu l'entorn immediatament. Aprendre a reconèixer i respondre a les vostres necessitats individuals és essencial.

Com calmar un nadó sobreestimulat?

Calmar un nadó sobreestimul·lat requereix un enfocament suau i gradual per reduir la stimulació del llenguatge en els nens i proporcionar un entorn més tranquil. Com fer-ho? Doncs:

Trobeu un entorn tranquil

Porta el teu nadó a un lloc més tranquil, lluny de llums brillants, sorolls forts i aglomeracions per reduir la sobreestimulació.

Ajustar la il·luminació i els sons

Redueix la llum ambiental i minimitza els sons.

Abraçar i bressar el nadó

Agafeu el vostre nadó als vostres braços o moveu-lo suaument per proporcionar-li comoditat i seguretat.

Oferir objectes coneguts

Proporciona-li els seus joguets o objectes preferits, la idea darrere d'això és proporcionar confort i familiaritat. Exemples d'objectes útils per a ells serien alguns rellotges per a nens o ulleres de sol per a nens de Kiddus.

Eviteu nous estímuls

Durant el procés de calma del nadó, evita introduir més estímuls i modera el teu to de veu.

Explora llocs foscos i canta

Si observeu que el nadó no es calma fàcilment, proveu de portar-lo a un lloc fosc i canteu-li mentre el balancegeu, sempre amb suavitat.

Experimenta amb paciència

Recordeu que cada nadó és únic, així que si una tècnica no funciona de seguida, no us desanimis. La clau és provar diferents enfocaments fins que trobis el que millor funcioni per al teu nadó.

Conclusió

La sobreestimulació en els nadons és un fenomen habitual que, més enllà de la frustració que genera, es pot gestionar amb la informació i les estratègies adequades. Reconèixer els signes i saber com respondre marcarà una gran diferència en el teu benestar. Recorda, entenent i respectant les necessitats sensorials del teu nadó, pots ajudar-lo a navegar pel món d'una manera còmoda i beneficiosa per al seu desenvolupament. Finalment, és important ser pacient i flexible mentre esbrineu què funciona millor per al vostre petit.